El cinema del Regne Unit esta recolzat per una indústria cinematogràfica potent i compta amb una trajectòria de més d'un segle. Tot i que la producció cinematogràfica va assolir el màxim històric el 1936.[1] L'edat d'or" del cinema britànic es va produir a la dècada de 1940, durant la qual els directors com David Lean,[2] Michael Powell, amb Emeric Pressburger[3] i Carol Reed[4] van produir les seves obres més aclamades per la crítica. Molts actors britànics han obtingut èxit i reconeixements mundials, com Maggie Smith, Roger Moore, Michael Caine,[5] Sean Connery,[6] Daniel Day-Lewis, Judi Dench, Gary Oldman, Emma Thompson o Kate Winslet.[7] Algunes de les pel·lícules amb més èxits de taquilla mai obtingudes s'han produït al Regne Unit, incloses la tercera i la sisena Llista de les pel·lícules mes taquilleres: Harry Potter i James Bond.[8]
La identitat de la indústria cinematogràfica britànica, sobretot pel que fa a Hollywood, ha estat sovint objecte de debat. La seva història s'ha vist afectada pels intents de competir amb la indústria nord-americana. La carrera del productor Alexander Korda va estar marcada per aquest objectiu. La Rank Organisation va intentar fer-ho als anys quaranta i Goldcrest als anys vuitanta. Nombrosos directors d'origen britànic, com Alfred Hitchcock, Christopher Nolan i Ridley Scott,[9] i intèrprets, com Charlie Chaplin[10] i Cary Grant, van assolir l'èxit principalment a través del seu treball als Estats Units.
El 2009, les pel·lícules britàniques van recaptar uns 2 bilions de dolars a tot el món, i van assolir una quota de mercat al voltant del 7% a nivell mundial i del 17% al Regne Unit.[11] Les recaptacions de taquilla del Regne Unit van ascendir a 1,1 lliures esterlines mil milions el 2012,[12] amb 172,5 milions d'ingressos.[13]
El British Film Institute ha elaborat una enquesta que classifica Les 100 millors pel·lícules britàniques del segle XX (BFI Top 100 British Films).[14] Els premis anuals BAFTA organitzats per la British Academy of Film and Television es consideren l'equivalent britànic als Premis Oscar de l'Acadèmia.[15]